Fira de Lleida és un dels motors de Lleida. Des dels seus inicis, ha estat el millor aparador comercial de la ciutat en la promoció i la comercialització de béns i serveis; en l'organització de debats a l'entorn de les qüestions més actuals en cada sector; en la informació i la venda directa al públic assistent dels productes exhibits, i en l'oferta d'activitats de lleure pensades per als més joves. Anualment, Fira de Lleida programa més de 30 certamens a l'any, fet que situa Lleida com el segon municipi de Catalunya que més n'organitza. La Llotja, el nou Palau de Congressos i Convencions, ha incrementat decisivament un potencial que anirà a més en el futur amb l'execució del pla estratègic de Fira de Lleida. L'activitat firal, un privilegi concedit pel rei Jaume I al segle XIII per a la celebració d'una fira per les festes de Sant Miquel, ha estat i continua essent un tret distintiu de Lleida. Per vocació i capacitat organitzadora però també perquè Lleida centralitza l'activitat d'un ampli territori de l'interior de Catalunya. Dues grans fires de referència, la Fira de Sant Miquel i Municipàlia, són els nostres referents arreu i la variada oferta d'altres certamens ens converteix en un nou pol d'atracció tant per a l'organització de fires com a per a la celebració de jornades i congressos d'alt nivell. La web de Fira de Lleida és la nostra porta d'entrada digital a tota l'activitat firal de Lleida i tots els detalls de contacte, organització... Desitjo que la informació bolcada en aquest portal us sigui d'utilitat. Estem al vostre servei i us esperem a Fira de Lleida. Àngel Ros i Domingo Alcalde de Lleida President del Patronat de la Fundació La Fira de Lleida

L'aparador més important de les nostres empreses La Fundació privada Fira de Lleida és sense cap mena de dubte un dels principals instruments de promoció de l'activitat empresarial que es desenvolupa a les Terres de Lleida. Aquesta tasca es posa de manifest amb l'organització de més de 25 salons anuals i amb la celebració de més de 70 congressos i activitats que fan palès que la nostra institució esdevé un element important com a dinamitzador de l'activitat econòmica a les Terres de Lleida. D'altra banda, Fira de Lleida és l'aparador més important de cara a promocionar les nostres empreses arreu del territori, com també és un element de difusió del coneixement tècnic i dels avenços tecnològics més capdavanters dels diferents salons que organitzem. Per tant, la visió de promoció econòmica i el fet d'esdevenir un element de difusió del coneixement de cadascun dels sectors econòmics dels nostres salons, configuren les principals línies estratègiques de la nostra organització. Des dels òrgans de govern de la Fundació Fira de Lleida volem continuar treballant perquè els nostres salons i activitats tinguin el ressò per fer de la nostra Fira de Lleida una de les més capdavanteres de l'Estat, amb el dinamisme i la capacitat d'acollida que ens caracteritzen. En aquests moments disposem ja de dues infraestructures cabdals pel desenvolupament de l'activitat Firal a la nostra ciutat : la connexió de l'alta velocitat amb Barcelona ens permet atansar un públic que trobava llunyana la nostra ciutat i per suposat el Palau de Congressos permet millorar la qualitat de les activitats complementaries dels nostres certàmens. Així doncs en aquests moments els certàmens Firals a la nostra ciutat esdevenen una oferta de qualitat immillorable que cal aprofitar. Joan Simó i Burgués President de la Cambra de Comerç de Lleida President de la Comissió Delegada de la Fundació La Fira de Lleida

Fira de Lleida, vuit segles d’història

La tradició firal a la ciutat de Lleida és ben antiga i és documentada ja a l’època medieval i, més concretament, al 23 d’agost de 1232, data en que el rei Jaume I va concedir a la ciutat el privilegi de fer una fira anual de 10 dies de durada a partir del dia de Sant Miquel, al mes de setembre. Cal fer notar que durant l’Edat Mitjana les fires de Lleida tenien ja un caràcter internacional, donat que aplegaven comerciants i mercaders de Tolosa, Montpeller i altres localitats del sud de França.



Aquesta activitat firal es va mantenir al llarg dels temps, amb algunes interrupcions, fins arribar al segle XX, en el que com a conseqüència de l’esperit de progrés de la societat lleidatana sorgeixen diverses iniciatives per promocionar l’economia agrícola de la zona com és el Concurs de Tractors i Exposició de Maquinària Agrícola de 1921, promogut per la Mancomunitat de Catalunya; l’Exposició de Fruites i Flors organitzada per l’Ateneu Lleidatà el 1929, o una nova Exposició Agrícola celebrada l’any següent.

L’any 1946 marca l’inici de l’activitat moderna de Fira de Lleida, amb l’organització d’una exitosa Exposición Agrícola Ganadera e Industrial, la primera de la postguerra i embrió de l’actual Fira Agrària de Sant Miquel. L’any 1955, l’Ajuntament de Lleida anuncia la intenció de celebrar una fira de periodicitat anual, i des de 1956 s’organitza una Fira de Mostres sota l’advocació de Sant Miquel i que dóna especial protagonisme a la maquinària agrícola, la fruita i la ramaderia. Al 1960, coincidint amb la consolidació del sector fructícola dins l’economia lleidatana, se celebra un congrés internacional de la fruita; la iniciativa va constituir la llavor de la celebració del saló Eurofruit i va potenciar la projecció internacional de la Institució firal.

Exposició ramadera l’any 1946

La trajectòria iniciada l’any 1946 es consolida la dècada dels 60 amb la creació de la Institució firal lleidatana, que s’adhereix a l’Associació de Fires Espanyoles (AFE). Les principals funcions de l’entitat són l’organització de fires i congressos (d’àmbit local, nacional i internacional), la gestió del recinte firal —ubicat a la riba esquerra del riu Segre, al cor de la ciutat de Lleida— i la col·laboració amb altres activitats de caire econòmic.

Exposició de maquinària l’any 1959

La dècada dels 80 és clau en el creixement de l’entitat, amb un notable augment del nombre de salons organitzats per la Fira de Lleida, la inversió en instal·lacions (construcció del Pavelló 3 i creació dels salons de congressos) i la professionalitzacio de la gestió firal. Una fita important fou la creació, l’any 1981, de Municipàlia (Saló Internacional d'Equipaments Municipals), certamen pioner a l’Estat espanyol que s'ha consolidat com una mostra de referència internacional en l’àmbit dels equipaments i els serveis municipals.

Primera edició de Municipàlia l’any 1981
Construcció del Pavelló 3 l’any 1985

Durant els anys 90 es manté la tònica de creixement. Els anys 1995-96 Fira de Lleida participa activament en la fundació de la Federació de Fires de Catalunya (FEFIC).

Primera edició d’Eurofruit l’any 1986

L’inici del segle XXI —any 2000— coincideix amb la transformació de la Fira de Lleida en una Fundació que permet optimitzar la gestió operativa i econòmica de l’entitat. En el decurs de la primera dècada del nou mil·lenni la Institució firal dóna un fort impuls a l’activitat firal a la ciutat de Lleida. Cal destacar també que el 2003 té lloc la inauguració del Pavelló 4, fet que proporciona a la Fira de Lleida un total de 12.750 m² de superfície coberta.

Desfilada del saló DeNuvis l’any 2008

Actualment, Fira de Lleida disposa d’una superfície total d’exposició de 70.000 m², 5 salons i sales amb capacitat per a 700 congressites, amplis aparcaments i connexions directes amb el centre de la ciutat i amb La Llotja-Palau de Congressos de Lleida. A més, el recinte està perfectament comunicat amb l’estació de l’AVE i amb les vies ràpides que uneixen Lleida amb Barcelona i França, d’una banda, i amb Saragossa, Madrid i la resta de l’Estat, de l’altra.